divendres, 9 de març del 2007

Anònims i responsabilitat

Aquests darrers dies he pensat molt amb tot el que ha representat l'afer del Som-hi! i els múltiples comentaris que llegeixo cada dia al blog de l'Albert, el MalgratConfidencial.

En tots dos mitjans, però especialment en aquest darrer, la gent que hi opina no té el costum de firmar el seu comentari. Al meu entendre, allò que dóna valor a una opinió és la persona que l'escriu, amb tots els seus matisos de caràcter, context social, ideologies, creències i conviccions.

Tothom hauria de tenir clar quina diferència hi ha entre OPINIÓ i NOTÍCIA. Mentre la segona explica un fet (real, objectiu, contrastable) i per tant té valor per la informació que ens transmet, la primera només té com objectiu donar el punt de vista que una determinada persona o col·lectiu té respecte qualsevol cosa.

Però un punt de vista, per si sol, quin valor té? De punts de vista n'hi ha tants com persones, i davant qualsevol fet, si fem córrer una mica la imaginació, podem fabricar un ampli ventall d'opinions, totalment dispars, i per cada una d'elles segur que trobaríem algú que se la podria fer pròpia.

Una opinió anònima no és res més que un conjunt de paraules, un blablabla que pot ser de vés a saber qui, i que si ho desitja, pot repetir tantes vegades com vulgui, reformulant-lo amb paraules diferents per simular que no és un, sinó uns quants, els que comparteixen el mateix punt de vista.

Però compte! De la mateixa manera que una pedra distretament llançada pot fer mal, també en poden fer aquestes opinions anònimes. I si deixen de ser opinions i passen a ser amenaces o mentides, no cal que vagin firmades per fer por o causar desconcert.

D'aquesta manera, qui opina sense dir qui és, no es fa responsable del que acaba de dir, perquè no li caldrà mai donar-ne resposta. Amagat sota una disfressa, sigui impersonal o d'algun personatge imaginari, es creu amb llicència per fer i desfer i amb el dret de no fer-se'n responsable si un no vol.

Però... de veritat... Quin crèdit vol exigir? Opinar sense donar la cara és massa fàcil i, si a més, es pretén que la gent et cregui tot reivindicant el dret a mantenir-te en l'anonimat és mostra d'una clara obtusitat mental. Sí senyor, les coses ben fetes demanen un mínim d'esforç, no hi esteu d'acord? Com a mínim, fer-se responsable de la pròpia opinió.

D'entre els comentaris que he vist al bloc de l'Albert (recordem que el bloc és seu) m'han deixat perplexe els que reclamen a segons quins anònims que donin la cara. Curiosament, els firmants d'aquests comentaris també són anònims. Gran absurditat, però que no s'acaba aquí. El surrealisme ha arribat a cotes tan elevades com el del missatge, també anònim !!! que arribava a exigir menys hipocresia als altres comentaristes anònims que reclamaven signar els comentaris anònims.

Bé, és veritat, aquest darrer comentari al que em refereixo sí que anava signat... amb dues inicials. Igual que els altres que signen amb el nom de pila o amb un pseudònim. Per a ells això ja els val com a signatura, oi? Apa, a jugar!

JMC