dimarts, 12 de juny del 2007

Salutacions des de Boulder, Colorado !

Després d'uns quans mesos sense escriure al blog, bàsicament per un estat de saturació mental sobre tots els temes possibles a tractar-hi, torno a escriure-hi ara, des dels Estats Units.

Podeu imaginar que m'estic fent el xulo (ei, mireu on estic, als EEUU !) i és cert que fa gràcia escriure des de tan lluny! Però també és un recurs contra l'aïllament. Ara mateix, estic a milers de quilòmetres de qualsevol persona coneguda, i la soledat es nota, i molt!

Per començar, tot és diferent. No parlem de la llengua, sinó de tot. Començant pels endolls (amb clavilles planes, en comptes de rodones) i acabant per les senyals de conduir i els cotxes i camions, tot passant per qualsevol article de ferreteria. Sí, les aixetes, les dutxes, els vàters també són diferents. És normal que l'intercanvi intercontinental de materials d'aquest tipus sigui pràcticament nul.


I no parlem de l'American way of life (estil de vida americà). Estic a Boulder, una ciutat que figura al rànquing de les 20 millors per viure no sé si a l'estat de Colorado o en tots els Estats Units (tan és, però n'estan d'allò més orgullosos). Molt verd, molt jardí, i un suspens rotund en sostenibilitat. Aquí no hi ha carrers: tot són carreteres, cada botiga té un pàrquing immens al seu davant. És com la zona comercial de Santa Susanna però estesa a tota una ciutat! Cotxe, cotxe a tot arreu! I si no en llogues un, ho tens pelut per desplaçar-te.

En fi, estic a Boulder perquè aquí hi ha la seu del NCAR (Centre Nacional per a la Recerca Atmosfèrica), on hi desenvolupen el model WRF, un model meteorològic nou amb el qual estic treballant des de finals de l'any passat. Aquests dies s'hi celebra el Workshop (o trobada tècnica) d'usuaris, i per això estic aquí: per posar-me al dia del que s'està fent amb aquest model.

Sortosament, només m'hi estaré una setmana. Sortosament, quan algu pensaria que tan de bo m'hi estigués un mes, dos o tres mesos... No, sóc una persona enyoradissa, i trobo a faltar la gent que m'envolta. Tres mesos aquí tot sol serien massa durs per mi, en el fons ja és prou dura una setmana.

Mai havia viatjat sol, i els darrers quatre anys a tot arreu hi he anat amb l'Anna. Ara estic de viatge molt lluny, i no puc compartir amb ella les experiències que visc, i em sobra l'espai en el llit immens que tinc a l'habitació! Tot és molt emocionant, nou, però si falta l'element essencial per ser feliç, com és la presència de la persona estimada... alguna cosa queda coixa. M'enteneu?