Porto unes setmanetes molt enfeinat... Ja se sap, l'anglès és imprescindible per tirar endavant amb èxit qualsevol carrera científica! Ja feia dos anys que no anava a cap classe i ara m'he apuntat a un curs intensiu: 3 setmanetes amb 3 hores d'anglès cada dia!
Però m'agrada. No perquè sigui massoquista; és que m'agrada l'anglès! M'agrada poder desxifrar una llengua diferent, entendre no només les paraules escrites, sinó també la música de l'idioma parlat, i aquesta era, precisament, la meva principal assignatura pendent amb aquesta llengua.
Durant els anys de l'escola ens van ensenyar molta gramàtica: que si els verbs irregulars, que si els futurs i condicionals... val, val, molt bé, tot això era necessari. Però on era l'anglès oral? Mai vaig tenir, durant aquests anys, cap professor nadiu ni cap que s'esforcés en fer una classe completament en anglès. Tot acabava en "I feel sad, que vol dir 'me siento triste'". Classes trilingües: la matèria era l'anglès, s'explicaven en català però la traducció era en castellà.
Quan vols aprendre l'anglès de debò, pràcticament estàs obligat a pagar extra. Has d'anar a una acadèmia, més tard o més d'hora, i tenir sort de trobar bons professors. O si no, cap a Anglaterra a passar una temporada i a espavilar-se...
Al final, també amb l'anglès, qui més diners pot gastar-se ho té molt més fàcil. En aquest camp, la igualtat d'oportunitats encara queda lluny.
Però m'agrada. No perquè sigui massoquista; és que m'agrada l'anglès! M'agrada poder desxifrar una llengua diferent, entendre no només les paraules escrites, sinó també la música de l'idioma parlat, i aquesta era, precisament, la meva principal assignatura pendent amb aquesta llengua.
Durant els anys de l'escola ens van ensenyar molta gramàtica: que si els verbs irregulars, que si els futurs i condicionals... val, val, molt bé, tot això era necessari. Però on era l'anglès oral? Mai vaig tenir, durant aquests anys, cap professor nadiu ni cap que s'esforcés en fer una classe completament en anglès. Tot acabava en "I feel sad, que vol dir 'me siento triste'". Classes trilingües: la matèria era l'anglès, s'explicaven en català però la traducció era en castellà.
Quan vols aprendre l'anglès de debò, pràcticament estàs obligat a pagar extra. Has d'anar a una acadèmia, més tard o més d'hora, i tenir sort de trobar bons professors. O si no, cap a Anglaterra a passar una temporada i a espavilar-se...
Al final, també amb l'anglès, qui més diners pot gastar-se ho té molt més fàcil. En aquest camp, la igualtat d'oportunitats encara queda lluny.
2 comentaris:
Tens raó. Jo a l'E.G.B, vaig estudiar anglès amb català. quan vaig fer el salt al BUP, la mestra d'anglès, el 1r dia, va entrar recitant un poema amb anglès. Ningú va entendre res de res. Però ens va dir que a final de curs l'entendriem, com moltes altres coses. I va tenir raó. Aquelles clases no es deia ni MU en català. És la millor manera d'apendre. Good luck!
anglès, català, castellà, xinès...què més dona...parlem com parlem seguirem sense entendre'ns si no hi posem voluntat. Comunicació no idiomes és el que cal abans!
Publica un comentari a l'entrada