Parlem del català

És possible mantenir una posició neutral respecte la llengua? M'agradaria donar la meva visió particular sobre el tema...

En primer lloc, a Catalunya català i castellà són igualment oficials, però el castellà és parlat per un nombre de gent molt superior. Però sobretot, sobretot, el subconscient català està contaminat per un conjunt de prejudicis, com ara els següents:

1. Amb castellà ens entenem tots, si parlo en català igual no m'entendran o faré el ridícul
2. Els catalans som tancats, encara més si insistim en parlar català sempre... obrim-nos una mica, home !!
3. Si els rètols estan en català, la gent no s'ho llegirà; és a dir, si vols fer negoci escriu en castellà o molta gent no comprarà.
4. Qui parla sempre en català amaga una ideologia sobiranista i/o independentista... o bé és un intolerant
5. La llengua catalana és una cosa petita i insignificant, per tant la seva literatura ha de ser, necessàriament, de qualitat pobra, comparant-la amb les grans llengües mundials... si es publiquen llibres en català és per les subvencions que dóna la Generalitat, no per la seva qualitat. Igualment passa amb la música...

Algun catalanoparlant no s'ha vist mai afectat per algun d'aquests prejudicis? No em refereixo que algú li hagi tirat en cara algun comentari d'aquests, sinó simplement que aquesta idea li hagi vingut al cap a l'hora d'expressar-se legítimament en la seva llengua.

Aquests prejudicis, a més, s'estan alimentant contínuament des de fa molts anys (i no només des de fora de Catalunya !!) a través dels diferents poders econòmics, mediàtics i polítics. Fins i tot alguns d'ells els he sentit en boca de mestres de les meves escoles, és a dir, que s'han intentat transmetre en una època, la infància o adolescència, durant la qual les persones forgem la nostra pròpia manera de pensar.

Amb aquesta situació, el diagnòstic natural del català és la mort. Com una persona amb la salut feble. És a dir, qui vulgui conservar la llengua, sigui per motius polítics, culturals o, simplement, de sensibilitat, ha d'adoptar una posició de defensa. S'ha de cuidar.

Per aquest motiu, qui defensa el castellà a Catalunya s'està posicionant, clarament, sigui per motius econòmics, polítics o de falta de sensibilitat, en contra de la nostra llengua. Aquesta situació els fa nosa, els empipa, els molesta i es queixen. I sovint utilitzaran pixades fora de test dels defensors del català per argumentar la seva posició: algú que els hagi increpat per no parlar català, qui s'hagi negat a utilitzar el castellà amb un immigrant nouvingut, declaracions d'independentistes radicals reclamant l'expulsió d'espanyols... Tot s'hi val.

L'altra opció és intentar mantenir-se neutral. Allò de dir: sóc ciutadà del món i jo parlo amb la llengua que vull. Qui diu això està lliure de prejudicis? O potser no vol admetre que parlar català el fa sentir... malament? Aquests que diuen mantenir-se neutrals haurien de saber que, amb la seva actitud, deixen fer, deixen morir una llengua, una cultura. Quina falta de sensibilitat !!

Tota aquesta reflexió vé a partir del post de l'Albert Serrano que vaig llegir ahir, on denunciava la resposta que va rebre després de demanar la inclusió de publicitat al seu blog. Una resposta tan surrealista com "Idioma no disponible". Ai senyor... els catalans ja hi estem acostumats a això...