Doncs resulta que, per gran sorpresa meva, un dels músics que acompanyava el grup de gospel havia estat company meu al col·legi d'Arenys de Mar on vaig estudiar el batxillerat. I encara de major sorpresa va ser descobrir dos companys més a la grada, que l'havien vingut a veure. A tots ells no els veia des del ja llunyà 1999 (és a dir, set anys i escaig).
Cap d'ells ha canviat gaire, i jo suposo que tampoc, perquè si aixi fóra no ens haguéssim reconegut. Em vaig dirigir a ells i vam intercanviar quatre paraules i informació del que havien estat les nostres vides des de llavors.
-He estat a Austràlia, allí vaig conèixer la meva nòvia, que és del Japó, i ara estic buscant feina allí -em va dir en Jordi, amb el seu parlar pausat.
-Al Japó? Però vaja... Què vas anar a fer-hi a Austràlia?
-Vaig acabar la carrera i volia fer alguna cosa: millorar l'anglès. Europa ho trobava massa a prop, als Estats Units no em queien bé... així que vaig decidir Autràlia -em va contestar, sempre, amb la seva cadència relaxada...
En fi, espero no veure'l gaire més, ni ell a mi. Així que ens vam desitjar molta sort. "Si em veus gaire per aquí, senyal que la història no ha anat bé". Espera veure'm, això sí, si algun dia per raons de treball o de plaer em deixo caure per aquelles contrades situades a l'altra banda del món.
Al sortir del pavelló, part del cel es va il·luminar amb un llamp, i al cap d'uns minuts queia una lleugera pluja. Al migdia el cel estava ben serè, però a aquelles hores de la matinada, grupuscles de tempestes pululaven sobre el mar, i una d'elles va treure el nas a Malgrat. Els homes del temps ho havien encertat, i el MASS també. La meteorologia va bé, els models meteorològics també, el món segueix girant i el temps... passa. Vaig anar a dormir tranquil.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
hola Jordi i benvingut a la bloquesfera malgratenca. és una autèntica alegria!!!!
a Malgrat Confidencial ja tens un enllaç.
Salut i endavant.
Publica un comentari a l'entrada