Osti! Ja és Nadal!

Potser és per culpa d'un estiu que es va allargar massa, però crec que no, que és l'anar fent anys que fa accelerar el temps, però m'he trobat transportat al Nadal de cop i volta, quasi com de sorpresa.

- Però que no has vist els llums que hi ha al carrer des de l'octubre?? Si, val...
- I que no és a finals d'estiu que comencen a vendre't loteria de Nadal? Si, també...
i és més... ho trobo exagerat que avisin amb tanta antelació !

Segurament, més ben dit, molt segurament, aquesta anticipació és deguda a criteris estrictament comercials o a la il·lusió que toqui la grossa (malgrat la menyspreable probabilitat que a un li toqui). Però potser és aquesta l'única manera de tenir present que aquestes festes marcades al calendari estan a punt d'arribar, i recordar-les a aquesta gent que vivim a un ritme massa accelerat.

Recordo, quan era petit, que el Nadal i tot el que representa, començava a acostar-se per Sant Nicolau. El mercat era el primer avís. Una parada d'entranyables cagations embarretinats, d'ulls esbatanats i fumadors de pipa (que aquest any he trobat a faltar, per cert) i les neules acabades de fer a peu de carrer que ens oferia la desapareguda pastisseria Solà, complien aquesta funció en aquells ja llunyans anys 90.

I dic que era amb Sant Nicolau que, tot just, començava a acostar-se... perquè encara ens quedaven dues llargues setmanes abans que arribés la nit de fer cagar el tió. Aquestes dues setmanes llargues són les que té de vida aquest blog, i aquest només és el 6è post que hi penjo. No cal que us digui, doncs, que he cremat aquestes dues setmanes a gran velocitat.

En vaig ser conscient el dia 21 a la nit. Osti, demà és la loteria, però si no tinc cap número!!! Els dies anteriors havia pensat: ja en compraràs algun, ja... i no en tenia cap, res, ni participacions al sorteig de cap panera. Ai... que ràpid que passa el temps!!

Ah, abans que me n'oblidi... BON NADAL !!